ASSEMBLEA GENERAL DEL COAC/ BARCELONA, 27 DE MAIG DE 2010
ASSISTENTS DEL GRUP DāAADIPA:
– Josep Antoni Navarro CossĆo / cap de llista Barcelona
– NĆŗria Laplaza i Faidella / cap de llista Lleida
– MercĆ© Manonelles i Montero
– Xavier Solans i Lugones
– Gerard Fontanals i Clop.
– Josep Maria FortiĆ Rius / cap de llista Girona
Rosa Maria CƔnovas Gƶller
Aquesta Ć©s la Ćŗltima Assemblea de lāantic mandat i malgrat això, els representants són els nous, sortits de les eleccions del 4 de maig. Ćs doncs una assemblea amb Junta vella i representants nous, el que suposa una situació anòmala però els Estatuts aixĆ ho preveuen i ningĆŗ ha proposat encara la modificació dāaquest punt.
– INFORME ECONĆMIC DEL TRESORER DEL COAC I DE LIQUIDACIĆ DEL PRESSUPOST
El Tresorer, Josep Maria Gutierrez, exposa la situació econòmica del Col.legi en les seves diferents Demarcacions, que Ć©s molt crĆtica en general. En aquest temps de forta recessió econòmica ha calgut fer una ampliació del pressupost per tal de fer front a les idemnitzacions al personal que sāha acomiadat.
Els drets dāintervenció han caigut del 68% del total de lāeconomia del COAC al 53% i per contra la quota anual, que representava el 13% ha augmentat fins el 25%. El dĆØficit real a finals del 2009 Ć©s de 1.242.000 euros. A nivell dels diferents serveis de la casa, la revista Quaderns, Arquitasa i OCTSA arrosseguen pĆØrdues molt importants. CaldrĆ en el futur immediat replantejar aquests serveis.
A finals del 2009 el personal del COAC Ć©s de 195 persones, moltes dāelles en contractes pendents de revisió.
Es procedeix a la votació de la liquidació del pressupost El grup dāAADIPA hem decidit abstenir-nos ja que es vota la liquidació dāun pressupost que no varem votar. Es pot dir que decidim no avalar una situació incoherent per naturalesa i Ć©s que una nova Assemblea aprovi la liquidació del pressupost del mandat anterior.
El resultat de la votació és de 49 abstencions, 101 vots afirmatius i 1o vots en contra. La liquidació del pressupost del 2009 queda doncs aprovada.
– DISCURS DEL NOU DEGĆ SOBRE EL NOU PLANTEJAMENT DEL COAC
El DegĆ exposa que estem en un moment crĆtic per el col.lectiu, en el que fins i tot es podria parlar de āper quĆØ no es tanca el Col.legiā i quina Ć©s la vocació futura de la institució.
En aquest sentit, la funció del projecte és la de defensar els interessos del col.lectiu : promoció de la bona arquitectura, promoció de la ciutat i les bones prà ctiques urbanes, difusió dels concursos i elaboració de fitxes tècniques de compliment de normatives.
Fins ara el Col.legi ha estat una āgran mĆ quina de visar banal amb llaƧos ( Cultura, serveis,…) que la fan acceptable per tothomā.
Actualment les contribucions al COAC són molt desiguals doncs hi ha un col.lectiu importants dāarquitectes que no visen.
La situació actual planteja alhora un problema i una magnĆfica oportunitat de repensar el COAC com a institució. Fins ara la situació era cómoda per al col.legiat però tenia dos greus defectes:la distĆ ncia entre Col.legi i col.legiat i entre el Col.legi i amplis sectors de la societat. Es seguia el patró Individu- Estat ( Drets dāIntervenció=Expoli i normes incompreses ).
A partir dāara estĆ molt clar que tots els serveis han de ser autosostenibles i no poden dependre del Visat, a la manera del que estĆ passant ja a lāEscola Sert.
Quina Ć©s doncs lāEssĆØncia del Col.legi?
1. Garantir lāaccĆ©s dels arquitectes als serveis, en bones condicions económiques i de prestació. Això es pot fer de diferents maneres: subcontractant, mitjanƧant gestió externa,…
2. Projecció i compromĆs social. Representació pĆŗblica dels arquitectes.
3. Voluntat de promoure lāassociacionisme, en forma dāagrupacions, equips de treball,…
4. El COAC com el nostre Museu: Arxiu històric, biblioteca, publicacions, activisme cultural,…
Quin Ć©s lāĆ mbit del Col.legi?
Dāun total de 15.000 arquitectes, 2.000 visen sovint, 5.000 visen poc, 5.000 no visen i 3.000 no estĆ n col.legiats. Es pot pensar en captar uns 10.000 ācol.legiats externsā, ciutadans o professionals no arquitectes que volen participar en activitats o exposicions del Col.legi.
Els representants actuals tenen un compromĆs amb un Canvi col.legial històric. En els quinze mesos que ara venen cal evitar el perill de la desaparició del COAC i elaborar uns Estatuts nous. En els dos anys i mig restants dāaquesta legislatura es pot fer una feina dāoperativa i dialĆØctica.
– TORNS DE VEU PER CADA GRUP: INTERVENCIĆ DEL GRUP DāAADIPA.
El cap del nostre grup, Antoni Navarro, exposa les nostres lĆnies dāactuació en les Assemblees; el que serĆ el nostre full de ruta i que es condensa en els següents punts, ja explicats en el nostre programa electoral:
– Ser presents en els órgans de decisió del COAC participant en les Juntes de Govern tant dels organs centrals com de les Demarcacions.
– Creació dāuna Oficina del Patrimoni estudiant aquelles vies de finanƧament mixte o esponsorització privada que siguin mĆ©s adients.
– Nomenament dels representants a les Comissions Territorials de Patrimoni a partir de proposta de lāAADIPA entenent que dins el Col.legi Ć©s lāagrupació dāexperts en intervencions en el Patrimoni.
– Creació dāuna plataforma per tal dāadaptar el Codi TĆØcnic de lāEdificació (CTE ) als edificis històrics i amb un grau de protecció a nivell patrimonial.
– Creació dāuna nova modalitat de āIntervencions en el Patrimoniā en els Premis dāArquitectura que convoca el Col.legi en els diferents Ć mbits territorials com a la demarcació de Girona o al VallĆØs.
– Obertura dāespai fĆsic a les demarcacions reservat a zona per treball, reunions o arxiu de lāAgrupació entenent que això no ha de suposar cap increment de la despesa ni de personal.
– Potenciació dins la programació dels cursos de lāEscola Sert dāuna lĆnia de treball per formació en qüestions relacionades amb els Plans especials de Patrimoni o les tĆØcniques de la intervenció concreta en els edificis històrics.
Es tanca la sessió desprĆ©s de les intervencions dels diferents grups. El nou degĆ insisteix que cal buscar el consens aquests moments dāun nou encaix del Col.legi i que cal treballar entre tots per preparar els temes de debat a la propera Assemblea que serĆ probablement el mes de setembre.
